Uri, sí, hi ha gent que escolta els Queers, AÚN, però és que encara que creixem de gent de setze anys n’hi haurà sempre (i de nostàlgics també).
I crec que ells es deuen aborrir profundament, de fet a part del Joe Marica(la verdadera traducció de Queer, no?) la resta de membres entren i surten de la banda bastant ràpidament, però no tinc cap dubte que s’hi guanyen la vida.
De totes maneres veig que no t’has mirat gaire bé la ressenya, doncs deia, i repeteixo, que bona part d’aquest disc ni tan sols és punkpop, és directament pop. Això vol dir que una mica han canviat (em nego a dir evolucionat) a l’hora de fer cançons, poc, però més que els Ramones.
I Screeching Weasel són figues d’un altre paner.
]]>