Alló semblava una biblioteca i jo borratxo… Els borratxos i les bibliotecas no son compatibles. També hi havia molta gent amb la conyeta del shhh, que moltes vegades molestaven més que els farreros irrespectuosos com jo.

En fin, espero que l’Owen aquest ja ens hagi perdonat. Prometo que la propera vegada que hi hagi un concert liloli amb lletres bucóliques en plan “li vaig prestar la bicicleta al meu germà en un dia de novembre quan el jardi de la meva granja de Iowa es va omplir de flocs de neu”, jo em quedaré a la bodega brindant per tots vosaltres amants de l’art.

També m’en recordo d’un comentari que va fer el Jordi Tatanka aquella nit, amb el bon criteri que caracteritza als de Roda de Ter. Tot i que bona part del temps estigui borratxo, mantinc bona memória. Aquestes van ser les seves eternes paraules:
-Ja m’agradaria veure a tots aquests cantant en castellà, o en català. Ens moririem de vergonya…
I es referia al Kinsella, es clar.

Els flocs de neu d’Iowa i coses per l’estil.

De fet, molts li reien els acudits abans que els acabés…

Pero no em facis gaire cas. Suposo que deu ser cosa meva. M’estic acostumant a no entendre res.

Cada cop tinc la boina més enroscada.

Per cert, del Brodsky hi ha un altre disc igual d’estupendu. No recordo el nom, perque el vaig escoltar a casa del meu bro, pero em sona que el Jordi el ven…

Només volia treure ferro al tema i criticar una miqueta al Owen, que no m’agrada gens.

Esteu una miqueta sensibles, tots plegats.