En canvi, m’agrada fer-les perque es diver i també m’agrada veure les llistes de gent a la que respecto i amb la que coincideixo en gustos, més que res per descubrir coses noves, etc.
Respecte al punt 10, al desaparegut Punk Planet tenien el bon costum de posar a cada número el top 10 puntual de tots els resssenyadors, així si un tiu en concret enfonsava l’últim disc d’aquell grup de power-pop tan bò i en el top-ten veies que el mateix menda havia posat al nº1 a Los Crudos (per dir alguna cosa), doncs ja sabies a què atenir-te.
Dit aixó, crec que la gent dona massa importància a les ressenyes i/o llistes. No deixen de ser opinions de persones en concret que no coneixem de res i que no tenen perque tenir més criteri que un mateix (aixó val per totes les meves també). ]]>
Pero es que amb el canvi de década, aixó de les llistes s’ha convertit en un “mira quién hace la lista más gorda”, i s’ha hipertrofiat el tema encara més.
Quedaven tres mesos per que s’acabés el 09 (i que no està gaire clar si talla la década o ho fa aquest any) i ja estaven tots posant títols gegantins (¡los cien artistas que no deberías dejar de escuchar so pena de castración química! ¡los mil mejores artistas que publicaron un disco en los albores del nuevo milenio!) a les seves llistes de merda amb Aartic Monkeys i Xx a dalt de tot…
La del NME, que vaig fullejar al kiosc d’una Fnac era un resum perfecte, sense parlar de política, així només amb noms de grups, de tot el que funciona malament al mon.
I sí, tú agafes la llista del RDL i sembla un “todo lo que tienes que contratar pa que la chavalada vaya al primaveras”. Es freguen una mica els penis entre ells i ja els hi va bé, perque és retroalimentació: uns generen públic i els altres continguts.
Pero resumint: massa coincidències a les llistes (¡¿qué passa?!¡¿que a tots els hi agrada el mateix?!), llistes massa llargues com per ser representatives de res, llistes poc trascendents, llistes molt poc originals…
]]>
Tambe es divertit comprobar que la que faries tu no coincideix ni en un 20% amb la dels critics musicals tan entesos en la materia
]]>(sin acritud, ojo)
]]>De que parlariem sino??
Visca la subjectivitat.
Tu has fet una llista amb deu raons, jo entreuria alguna i en posaria alguna altra, les canviaria d’ordre.
Pensa que també tu, Wences, et prens les llistes de d’un punt. la de músic, també hi ha el punt de la crítica i el del públic.
A el públic no ens afecta a l’hora de composar ni ens afecta en la estratègia de màrqueting.
I com diu en manel, perquè vas a mirar les llistes del NME? ja posats mira la dels 40 o del MTV…
Selecciona, homeeeeee
Gracias a publicaciones de ese pelaje te enteras de que mierdigrupos como pereza son grupos independientes.
En fin a la mierda esas publicaciones y esos grupos. ]]>